Resum: No sóc poruga i no era por el que em feia aquell enorme pis, de més de cent anys, que enyorava les seves grandeses, molt a la vora de la plaça d'Oriente. Em feia respecte, avorriment i ràbia; ràbia perquè em sentia enganyada… En els meus últims insomnis havia observat que a partir de les tres de la matinada es despertaven els cruixits, els fregaments i els espetecs… Tot d'una, un llampec va il•luminar per un moment l'habitació i va dibuixar, a contrallum, una petita figura als peus del llit.